Ascensió senzilla a l'estiu però que pot complicar-se considerablement a l'hivern, amb pluja o amb condicions meteorològiques poc favorables. La pujada al ofereix vistes boniques als estanys de Juclar, al Pic de Rulhe, al Pic de Ruf, al Pic de Noè, i al Pic d'Escobes. L'aproximació als estanys és una excursió que ja per si sola quedaria totalment justificada
temps: 05:30
desnivell: 800m. (1800-2600)
dificultat: fà cil a l'estiu
època: octubre
cartografia: 'Andorra', ed. Alpina, 1:40.000
APROXIMACIÓ
Reproduïm la ressenya ja feta de la pujada als Estanys de Juclar:
00:00 - l'inici de la ruta al pont de la Baladosa està ben assenyalat amb una placa que ens indica la necessitat de resseguir durant 10 min les marques vermelles i taronges
00:10 - bifurcació, trobem una placa que ens indica dues opcions (Juclar i Siscaró) escollim el camà de l'esquerra, deixem les marques dels colors esmentats i resseguim ara els punts grocs, que amb encert estan pintats a una alçada superior a un metre de terra, de manera que la neu no ens n'impossibilita la visió
00:20 - blocs de roca, comencem a trobar grans blocs de roca, en part granÃtica, que fan més interessant l'ascensió pel costat esquerres del riu Juclar
00:50 - trobem una cascada i sobre d'ella un pont de fusta que creuarem per seguir el camÃ, ara pel cantó dret del riu
01:15 - seguint pel marge dret del Juclar, trobarem una llengua de neu d'uns 200 metres de llargada i uns 40 de desnivell que ens portaran ja a una alçada de 2.250 metres, posteriorment ens tornarem a situar a l'esquerra del riu
01:30 - poc abans ja d'arribar als estanys trobem una antiga construcció en runes, restes del que hauria pogut ser una gran cabana de pastors, aixà com una placa solar davant d'una gran roca, per dins parcialment buida, però tapiada amb una porta de ferro; novament creuarem el riu oper situar-nos al marge dret
01:40 - una grimpadeta final ens deixa just davant el primer estany de Juclar (n'hi ha dos i el segon es troba a uns 5 minuts). La visió a l'època del desglaç és impactant, i val la pena assegurar-se que en cap moment trepitgem en fals (altament improbable) perquè caure-hi podria ser mortal. Al costat del primer estany i seguint les marques de punts grocs trobem el refugi de Juclar, gran i confortable, però fred a l'hivern, amb goteres, i amb un toll d'aigua davant la llar de foc
ASCENSIÓ
01:40 - Des del refugi seguirem en direcció Nord-Est, resseguint els punts de pintura de color groc i algunes fites en direcció cap a la collada de Juclar, que separa el Pic de la Pala i el Pic de Noè
01:55 - tram de baixada equipat amb corda, innecessà ria a l'estiu, però molt útil en cas que trobem neu
02:30 - tot i que podrÃem arribar a la collada de Juclar per fer la ruta normal, la presència de neu (no gaire usual en aquesta èopca de l'any), i el fet que el camà bo va per cara nord, amb presència de neu ja glaçada, ens obliga a sortir del camà per poder enfilar el cim per la cara sud. La pujada en aquest cas serà més feixuga per trams d'herba humida, fora de camà i amb pendents pronunciats. Almenys podem evitar els trams glaçats i amb major acumulació de neu que haurÃem trobat a la cara nord. L'elecció va al gust de cadascú i al croquis-mapa hem dibuixat les dues opcions
03:00 - cim; el tram més costerut i feixuc, ja superat, només queda compensat si el temps acompanya, com ha estat el cas. En cas contrari potser hauria valgut més quedar-se als estanys
DESCENS
Desfem el camà de pujada i ens plantem a la Baladosa en 02:30 aproximadaments
05:30 - pont de la Baldosa, el punt de sortida
pedret, 15 d'octubre del 2006