Excursionismo | Pirineo - Andorra

2 Comentarios

Ascensió senzilla a l'estiu però que pot complicar-se considerablement a l'hivern, amb pluja o amb condicions meteorològiques poc favorables. La pujada al ofereix vistes boniques als estanys de Juclar, al Pic de Rulhe, al Pic de Ruf, al Pic de Noè, i al Pic d'Escobes. L'aproximació als estanys és una excursió que ja per si sola quedaria totalment justificada

 

 

pujada per la vall del riu de Juclar
 

Estany Primer des del cim
 

Estany segon, de pujada, a la dreta el pic d'Escobes
 

Pic de Noè, Pic d'Escobes
 

Pic de Rulhe i Estany de Juclar des del cim
 

temps: 05:30
desnivell: 800m. (1800-2600)
dificultat: fàcil a l'estiu
època: octubre
cartografia: 'Andorra', ed. Alpina, 1:40.000

APROXIMACIÓ
Reproduïm la ressenya ja feta de la pujada als Estanys de Juclar:

00:00 - l'inici de la ruta al pont de la Baladosa està ben assenyalat amb una placa que ens indica la necessitat de resseguir durant 10 min les marques vermelles i taronges
00:10 - bifurcació, trobem una placa que ens indica dues opcions (Juclar i Siscaró) escollim el camí de l'esquerra, deixem les marques dels colors esmentats i resseguim ara els punts grocs, que amb encert estan pintats a una alçada superior a un metre de terra, de manera que la neu no ens n'impossibilita la visió
00:20 - blocs de roca, comencem a trobar grans blocs de roca, en part granítica, que fan més interessant l'ascensió pel costat esquerres del riu Juclar
00:50 - trobem una cascada i sobre d'ella un pont de fusta que creuarem per seguir el camí, ara pel cantó dret del riu
01:15 - seguint pel marge dret del Juclar, trobarem una llengua de neu d'uns 200 metres de llargada i uns 40 de desnivell que ens portaran ja a una alçada de 2.250 metres, posteriorment ens tornarem a situar a l'esquerra del riu
01:30 - poc abans ja d'arribar als estanys trobem una antiga construcció en runes, restes del que hauria pogut ser una gran cabana de pastors, així com una placa solar davant d'una gran roca, per dins parcialment buida, però tapiada amb una porta de ferro; novament creuarem el riu oper situar-nos al marge dret
01:40 - una grimpadeta final ens deixa just davant el primer estany de Juclar (n'hi ha dos i el segon es troba a uns 5 minuts). La visió a l'època del desglaç és impactant, i val la pena assegurar-se que en cap moment trepitgem en fals (altament improbable) perquè caure-hi podria ser mortal. Al costat del primer estany i seguint les marques de punts grocs trobem el refugi de Juclar, gran i confortable, però fred a l'hivern, amb goteres, i amb un toll d'aigua davant la llar de foc

ASCENSIÓ

01:40 - Des del refugi seguirem en direcció Nord-Est, resseguint els punts de pintura de color groc i algunes fites en direcció cap a la collada de Juclar, que separa el Pic de la Pala i el Pic de Noè
01:55 - tram de baixada equipat amb corda, innecessària a l'estiu, però molt útil en cas que trobem neu
02:30 - tot i que podríem arribar a la collada de Juclar per fer la ruta normal, la presència de neu (no gaire usual en aquesta èopca de l'any), i el fet que el camí bo va per cara nord, amb presència de neu ja glaçada, ens obliga a sortir del camí per poder enfilar el cim per la cara sud. La pujada en aquest cas serà més feixuga per trams d'herba humida, fora de camí i amb pendents pronunciats. Almenys podem evitar els trams glaçats i amb major acumulació de neu que hauríem trobat a la cara nord. L'elecció va al gust de cadascú i al croquis-mapa hem dibuixat les dues opcions
03:00 - cim; el tram més costerut i feixuc, ja superat, només queda compensat si el temps acompanya, com ha estat el cas. En cas contrari potser hauria valgut més quedar-se als estanys

DESCENS
Desfem el camí de pujada i ens plantem a la Baladosa en 02:30 aproximadaments
05:30 - pont de la Baldosa, el punt de sortida

pedret, 15 d'octubre del 2006

2 Comentarios

Enviado por Narhinan el Monday 11 de December de 2006

“Un matís només Pedret, quan dius que el camí bo va per cara nord, deus voler dir est, oi? Doncs nosaltres quan el vam fer, amb en Cargolet, a fials de primavera, tornant de l'Escobes, el vam pujar per l'est, des del Coll de Juclar, segint algunes fites esperces i en una ascensió parcialment carenera, mentre que la cara nord semblava impràcticable.
Salut i cames!”

Enviado por Pedret el Monday 11 de December de 2006

“tens raó. El fet és que a tocar del coll i just a sobre la carena, més al nord del traçat que nosaltres vam seguir, hi havia una acumulació de neu que, en aquest cas, va fer més aconsellable pujar buscant un camí per la cara sud.
En tot cas -insisteixo- amb bon temps més val seguir el camí marcat al mapa d'Alpina, que és també el que he dibuixat al mapa i al croquis de la ressenya amb color vermell. el que hem seguit nosaltres és el de color groc. Salut, i gràcies pel matís!”