Senderismo | Pirineo - Ribagorça

1 Comentarios

El camí que recorre la vall de Salenques és una ruta per a senderistes sense massa experiència, però que requereix una certa habilitat per moure's sobre roques (en alguns casos mal fixades). La vall, resseguint el riu Salenques dóna una gran vairetat de paisatges, des del bosc frondós de faigs, oms i avets, i de fruits salvatges com el gerd, fins a feréstecs trams rocosos un cop avançat el camí. Podem acabar la ruta ben bé al coll de Salenques (que donaria la possibilitat d'arribar fins el pic de Salenques), però per fer una excursió de matí ho deixem en una proposta de set hores que acaba en un salt d'aigua semblant a la cua de cavall d'Ordesa, però en versió reduïda. Un dels grans atractius si es fa aquesta ruta a l'estiu és banyar-se en algun dels molts gorgs que fa el riu, això sí, amb aigua de desglaç

vall de Salenques de pujada, amb el coll de Salenques al fons, i el pic de Salenques a la dreta
 

petita cua de cavall, possible lloc per acabar la ruta
 

parc natural d'Aigüestortes i sant Maurici, al fons
 

baixada pel rierol de Salenques, per un camí format de grans blocs de roca
 

coll de Salenques, dues hores més enllà de la ruta que hem proposat
 

temps: 07:00
desnivell: 700 (1.600-2.300)
dificultat: fàcil
època: juliol

00:00 - el punt de sortida és a la carretera nacional 230, passat l'estany de Senet, estacionarem al refugi lliure d'Hospitalet (en estat lamentable) i el camí comença al pont de Salenques (marcat amb un cartell). Des del pont surten dos camins, el PR (groc-blanc) a la dreta del riu i el GR-11 (vermell-blanc) a l'esquerra del riu. Prenem el GR que passa per la banda d'obaga més aconsellable a l'estiu

00:30 - arribem a una clariana herbada i davant nostre ja podem veure alguns dels cims, entre ells podem intuir el pic de Tallada, la resta són cims menors

00:45 - el camí es bifurca, seguint el GR es va cap a la Vall d'Anglios, camí de Vallibierna, però nosaltres prenem el camí de la dreta, el que porta cap a la vall de Salenques, haurem de creuar un riu per un pont nou de ferro, que substitueix l'antic pas del pi (pont de fusta encara existent). Després de creuar el riu trobem una altra bifurcació, a la dreta aniríem de tornada cap al pont de Salenques, ara pel PR; si volem seguir per la vall, hem d'agafar el camí de l'esquerra, marcat només amb fites, però prou fressat

01:15 - arribem a una zona de salts d'aigües i trobem alguns gorgs, molt clars que conviden a un banyet, si estem disposats a suportar una aigua freda, que alguns centenars de metres més amunt (no gaire) passa pel costat de la neu. El camí de moment no té cap dificultat, va fent zig sags per un bosc frondós de faigs i homs, on també trobem pi negre i avet, i esporàdicament plantes que comencen a donar els primers gerds de la temporada

01:45 - segona zona de salts d'aigua, seguim el camí, que poc a poc es va tornant més rocós, i per tant una mica més complicat pels senderistes poc habituats, però també més divertit, compte només a no trepitjar roques en fals (que n'hi ha). Més endavant el riu transcorrerà parcialment soterrat i en alguns trams, el sentirem però no l'arribarem a veure

02:15 - la vall de Salenques s'obre i ara ja podem veure a la distància el pic de Salenques, que queda al fons de la vall a la dreta, ara el camí ja es força rocós i haurem de seguir bé les fites que en alguns moments porten a creuar el riu de Salenques, no seguir-les tampoc seria perillós, però perdríem molt de temps buscant el camí correcte, de manera que val la pena anar-se fixant en les fites

03:00 - la vegetació passa a quasi exclusivament de pi negre i sotabosc

03:30 - acaba la vegetació de pins i sotabosc, a l'alçada per on caminem, sí que n'hi ha als laterals de la muntanya; ara el camí per un terreny rocós, amb herbes baixes, i ja trobem clapes de neu permanent als laterals

04:00 - possible punt final de l'excursió, la cua de cavall, una petita cascada al lateral esquerra de la muntanya, des d'aquí tenim bona panoràmica del tram final de la vall, el que porta fins el coll de Salenques, així com del camí enrera, amb una vista que permet abracar les muntanyes externes del parc natural d'aigüestortes

-des d'aquí podem seguir caminant i en poc menys de dues hores arribaríem al coll de Salenques, i encara amb mitja horeta més al pic de Salenques, on s'arriba per una cresta aèria, formada per blocs de roca (alguns d'ells en fals). Des del coll de Salenques (imatge 5) hi ha bona vista de l'entorn d'Aneto-Maladeta, així com del pic de Russell

-la proposta si es vol fer l'excursió com una caminada de matí és desfer el camí des del salt d'aigua

07:00 - tornem a ser al punt de sortida de l'excursió

pedret, 16 de juliol de 2005

1 Comentarios

Enviado por Salana el Tuesday 28 de June de 2011

“Es pot acampar més amunt de la bifurcació amb la vall d'Anglos? Gràcies”